AFRANQUIR LA CARA loc.

Tornar plàcid, perdre la ira, somriure.

"Lo ofes afranqueix la cara
Et perdona quisquesia,"
Jordi de St. Jordi Cançó de Jordi de Sant Jordi

"Plaerdemavida afranquí la cara que s mostrava star irada, e ab un sonris de semblants paraules li feu present."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCCXLI

"mes no viu may / sa persona mudada
e ad algu / que affranquis la cara."
Martines, Pero Poesies de Pero Martines 23, ed. Riquer-VI